L’AUDITORI

L’Auditori és la institució nacional encarregada de difondre la cultura musical, amb tota la seva riquesa i pluralitat, a Barcelona, a Catalunya i al món, a través d’un projecte propi, estable i integrador. L’Auditori és també la seu de l’Orquestra OBC, de la Banda Municipal i del Museu de la Música. Els pilars fonamentals de la institució són la innovació, l’excel·lència, la responsabilitat social, l’educació i la difusió del patrimoni musical.

L’Auditori és un equipament musical de referència al sud d’Europa, integrador de la tradició en el context de modernitat musical. Destaca en innovació, qualitat i iniciativa col·laborativa i ha esdevingut un exemple paradigmàtic de millora constant dels instruments en residència; d’ambició artística i creativa. També és una aturada obligada per als artistes del gran circuit internacional, un dinamitzador permanent de l’escena musical de país i líder europeu en projectes educatius i en l’apropament de la música als col·lectius més desafavorits.

El 2007 L’Auditori va ser la primera sala de l’estat espanyol que va formar part de l’European Concert Halls Organization (ECHO), associació que reuneix els principals auditoris europeus. Com a membre, col·labora en programes de potenciació del nou talent amb el circuit ECHO Rising Stars. També formen part d’ECHO sales tan prestigioses com el Barbican Centre London, Cité de la musique –Philharmonie de Paris, Elbphilharmonie Hamburg, Festspielhaus Baden-Baden, Het Concertgebouw Amsterdam, Kölner Philharmonie, Musikverein Wien, Palau de la Música Catalana, Philharmonie Luxembourg, Théâtre des Champs-Elysées Paris i el Wiener Konzerthaus.

L’Auditori és la seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya des de 1999 i de la Banda Municipal de Barcelona des de 2007, dues formacions històriques que formen i han format un paper fonamental en la vida musical barcelonina des del segle XIX.

TRADICIÓ I MODERNITAT

L’Auditori té una temporada de música antiga, que significa la continuïtat del Festival Internacional de Música Antiga de Barcelona. A més dels concerts dedicats a aquesta música que es fan a les sales de L’Auditori, des del 2018 es crea el Festival de Llums d’Antiga, que amplia la programació a espais històrics de Barcelona com la Capella de Santa Àgata, l’Església del Pi o el Monestir de Sant Pau del Camp. Pel que fa a la creació actual més puntera, L’Auditori programa les Sampler Sèries, on es donen lloc els principals creadors i conjunts de nova creació nacionals i internacionals. La música de cambra també ocupa un lloc prominent en la programació de L’Auditori i, en especial, és de rellevància la Biennal de Quartets de Barcelona, que s’organitza cada dos anys amb la complicitat del Quartet Casals i la participació de les grans formacions del panorama actual.

D’altra banda, el diàleg entre la música i les arts escèniques ocupa un espai en la programació de L’Auditori amb el cicle Escenes, amb concerts que inclouen dansa, videoart, circ, clown o teatre. La particularitat d’aquest cicle és que les companyies o intèrprets que ho protagonitzen poden produir aquests espectacles amb el suport de L’Auditori, que els ofereix els seus espais per a poder concebre’ls i assajar-los amb les millors condicions. Les Sessions agrupen concerts de jazz i arrel i el cicle Sit Back singularitza L’Auditori en el camp de la música moderna amb concerts que es programen amb la col·laboració de les principals sales de concerts per a donar cabuda a propostes més experimentals o de caràcter acústic.

PROJECTE EDUCATIU I SOCIAL

A més de les programacions habituals, L’Auditori també compta amb un Projecte Educatiu que ha estat pioner a l’estat espanyol i que és d’absoluta referència en l’àmbit europeu. Aquí, el concert educatiu no busca explicar-se amb la paraula sinó a través de la mateixa música amb una posada en escena impactant i projectes temàtics que ajudin a entendre el món de la música en tot el seu ventall. El Projecte Educatiu va més enllà de les escoles i també està dirigit a les famílies, que poden gaudir d’aquestes propostes durant el cap de setmana. El aquest sentit, la Cantània atrau més 50.000 nens i nenes i ha promogut més 150 concerts a 17 poblacions de Catalunya, a diverses ciutats espanyoles, també a Portugal, Bèlgica i Alemanya.

L’Auditori té la responsabilitat social d’acostar la música a tothom, fins i tot als que tenen un accés més difícil a aquesta experiència cultural, siguin discapacitats, persones amb diversitat funcional o amb risc d’exclusió social. Per això, va crear el programa “Apropa Cultura”, gràcies al qual aquestes persones compten amb uns preus de les entrades més econòmics i amb activitats fetes a mida, com són tallers, l’assistència a un assaig de l’OBC o presentacions específiques. Aquest programa, que ja fa onze anys que es realitza, s’ha estès a d’altres equipaments i localitats de Catalunya i de fora.

PATRIMONI MUSICAL

A l’edifici de L’Auditori també hi trobem el Museu de la Música, que és patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona i que es va integrar al Consorci de l’Auditori i l’Orquestra el 2007. La col·lecció d’aquest museu va partir de la col·lecció d’instruments que va tenia la família Folch i Torres, a la qual es va afegir la del mestre Josep Ricard i Mates, que es va ubicar inicialment a la Casa Quadras amb la direcció de Romà Escalas. Aquest museu també s’ocupa de la restauració dels instruments de la seva col·lecció, per la qual cosa alguns dels quals segueixen sonant en concert i en enregistrament. El Museu de la Música ha esdevingut un lloc de trobada d’investigadors en organologia i d’altres àmbits acadèmics gràcies a la biblioteca, al Centre de Documentació, a la mediateca, al fons d’enregistraments d’Alain Daniélou i a la col·lecció de rotlles de pianola que formen part d’aquest museu, que, a més, compta amb un cicle de concerts i amb una programació d’exposicions temporals.

TEMPORADA 22-23: MORT O RETORN

ALL THE REST IS SILENCE?

«La fossa és tota una commoció. Una esquerda profunda i fosca a terra, com si l’hagués fet en descuit una urpa gegantina. És al fons del cementiri. Més enllà, el riu descriu un meandre lent i ample i les seves aigües canvien de direcció. Avui està opac, trenat com una soga, corrent sempre cap endavant.» Hamnet, Maggie O’Farrell

Fins i tot el patiment més gran pot trobar, un dia, algun consol, alguna cura. Aquest sembla ser el missatge de Maggie O’Farrell quan, més enllà de la història novel·lada del geni de Stratford, s’endinsa, en essència, en el dol i els mitjans que la gent troba per tal de conviure-hi. I en el moment més tètric, de màxim dolor, la imatge evocadora del riu, dels meandres de la vida i de l’aigua que mai s’atura, cerca des de la foscor una mirada cíclica de l’existència.

La idea de la mort, del retorn, del tancament d’un cicle per tornar a començar és la culminació d’un relat artístic articulat en tres temporades consecutives. Ha estat un recorregut musical en tres fases que, partint de la Creació, ha donat pas a Amor i odi i tancarà el viatge amb Mort o retorn. Tres conceptes interrelacionats que ens han permès articular tota la programació de L’Auditori entre setembre de 2020 i juliol de 2023.

I en aquest darrer episodi, ens situem en l’incòmode i inevitable final tot explorant diferents aproximacions a la mort.

D’aquesta manera, la temporada arriba curulla de grans obres mestres concebudes al voltant de les reflexions de maduresa que se’n deriven. Els Kindertotenlieder de Mahler, el Quartet per a la fi dels temps de Messiaen, el Cant del destí de Brahms, les Quatre últimes cançons de Strauss o els rèquiems de Victoria, Morales i Guerrero en són només alguns exemples.

En paral·lel, la idea de l’etern retorn ens ha dut a fer un recorregut que també abraça músiques d’altres tradicions i aproximacions espirituals lligades a confessionalitats diverses, com per exemple als ritus funeraris d’Indonèsia o a la música tradicional hindú.

I en un altre terreny, aquesta idea cíclica del temps ens suggereix propostes de llenguatges clàssics o contemporanis que incideixen en el retorn evolucionat d’idees d’autors pretèrits. 

Així, descobrirem, per exemple, creadores com Maryanne Amacher, precursora dels fenòmens psicoacústics, o Éliane Radigue, referent del sintetitzador modular i l’electrònica.

De fet, quan indaguem una mica, sembla que no tot el que queda és silenci, cert? Però de moment, ens quedem amb una nova temporada de música que també ens suggereix, com deia el savi, que tot el que és viu ha de morir, i que només passem per la vida de camí cap a l’eternitat.

ROBERT BRUFAU
Director de L’Auditori

ARTISTES CONVIDATS

L’Auditori aposta aquesta temporada 2022-2023 per la compositora russa Sofia Gubaidulina (1931) i el danès Hans Abrahamsen (1952), dos autors que han desafiat, cadascú a la seva manera, els corrents hegemònics de la composició. També comptarem amb la presència del violoncel·lista i director Nicolas Altstaedt (1982), un músic total amb un registre que li permet anar còmodament des de la música antiga a la nova creació més trencadora.

EDIFICI

L’Auditori és un edifici de 42.000 metres quadrats dissenyat per l’arquitecte Rafael Moneo (Premi Pritzker 1996). Inaugurat el 22 de març de 1999, L’Auditori és la seu de la Banda Municipal de Barcelona, de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i també acull l’Escola Superior de Música de Catalunya i el Museu de la Música, la qual cosa el converteix en el principal centre musical de la ciutat i del país.

L’edifici combina la sòbria modernitat externa amb una sala simfònica, la Sala 1 Pau Casals, amb capacitat per a 2.200 espectadors. Compta també amb la Sala 2 Oriol Martorell de 600 localitats, la Sala 3 Tete Montoliu de 400 places i la Sala 4 Alicia de Larrocha per a 152 espectadors. A l’atri central d’accés a l’edifici, Moneo va projectar la Llanterna, un monumental cub de vidre que, suspès del sostre, està decorat amb murals de l’artista Pablo Palazuelo, La Llanterna ha estat restaurada l’any 2022.

Versàtil, confortable, amb una estètica a gust de tots els públics, L’Auditori és un espai capaç d’acollir actes ben diversos. Informeu-vos aquí de com llogar un espai a L’Auditori: Lloguer d’espais.

HISTÒRIA

En el context del desenvolupament urbanístic que va significar la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona, L’Auditori va ser concebut el 1988 com un nou equipament cultural a l’alçada d’aquest nou impuls a la ciutat. El 19 de setembre del 1989 es va signar un acord entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura segons el qual Generalitat i Ajuntament formaven el Consorci de l’Auditori i l’Orquestra per a consolidar i potenciar conjuntament l’orquestra de la ciutat. Es va encarregar a l’arquitecte Rafael Moneo el projecte d’un edifici que ocupés una superfície de 42.000 m2 al carrer Lepant número 150, en la confluència de les tres avingudes més grans i més llargues de la ciutat (la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana), i al costat del Teatre Nacional de Catalunya, el nus de les Glòries, l’obertura de la Diagonal al Mar, el districte @22 i el Fòrum 2004. La superfície total construïda és de 42.000 m2. A l’atri central d’accés hi ha una monumental llanterna cúbica de vidre en forma d’impluvi, decorada amb pintures retallades de Pablo Palazuelo. El projecte acústic va ser obra de l’enginyer Higini Arau.

Després de deu anys d’obres, L’Auditori es va inaugurar el 22 de març del 1999 amb un concert a la Sala 1 Pau Casals, que té una capacitat per a 2.200 persones, i va comptar amb la participació de l’OBC dirigida pel seu director titular en aquell moment, Lawrence Foster. Es va estrenar l’obra simfònica Fanfàrria de Joan Guinjoan i la pianista Alícia de Larrocha va interpretar el Concerto breve de Xavier Montsalvatge. En aquell primer concert, també es van incloure obres de Richard Wagner, Manuel de Falla, Eduard Toldrà i Pau Casals, l’obra del qual, el “Glòria” del Pessebre va fer pujar a l’escenari un gran nombre de cors. Aquell mateix dia també es va inaugurar la Sala Polivalent (després Sala 3 Tete Montoliu) amb un espectacle d’imatge i so a càrrec del grup instrumental Barcelona 216 dirigit per Ernest Martínez Izquierdo amb obres de Martin Matalon i Steve Reich. La Sala 2 Oriol Martorell, amb 600 localitats, va ser inaugurada el 9 d’octubre del 2006 pel Quartet Casals, que va estrenar l’obra Etüden nach Kreutzer de Jordi Cervelló, a més d’interpretar obres de Wolfgang Amadeus Mozart i de Maurice Ravel. A més, L’Auditori disposa de la Sala 3 Tete Montoliu, amb 400 localitats, i de la Sala 4 Alícia de Larrocha amb 152.

La voluntat artística de L’Auditori és la projecció de tots els estils musicals i les seves diverses manifestacions: música moderna, jazz, clàssica simfònica, música de cambra, música contemporània, vocal, coral i música antiga. Aquest ventall inclou tota la diversitat de gèneres i d’èpoques, i també propostes noves. Es programen anualment més de 500 concerts dirigits a tota la ciutadania, i amb programes específics, com el Projecte Educatiu o L’Auditori Apropa per a públic infantil, familiar i per a la inclusió de totes les persones. Per sobre de tot, l’exigència de la programació és la qualitat i situa aquest equipament entre els millors d’Europa. En la seva programació, també hi trobem la col·laboració amb entitats musicals privades, com el centre d’ensenyament Taller de Músics, la federació Joventuts Musicals de Catalunya, la Fundació Internacional de Música Antiga que impulsa el músic Jordi Savall o el Concurs Internacional de Piano Maria Canals. A més de col·laboracions amb els principals promotors de concerts de la ciutat, tant en l’àmbit de la clàssica com de la música moderna, com són el Sónar, Primavera Sound, Cruïlla, Ibercamera o BCN Clàssics, entre altres.